Hola a tothom! Sóc l’Elena una alumna de 5è B i us explicaré la meva experiencia: El 29 de febrer del 2008 em van diagnosticar diabetes, la diabetes és una malaltia crònica que és produeix quan el nostre cos no genera una hormona que es diu insulina. La insulina serveix per fer entrar el sucre dins de les cèl.lules de l’horganisme perque es puguin cremar i produir energia. Per això la manca d’insulina provoca un cansament anormal i jo m’he de punxar dosis d’insolina perque el meu cos no la genera. Puc fer vida normal, però haig de menjar en unes hores molt concretes i no puc menjar sucre.
La diabetes provoca ganes d’orinar i beure aigua, quant tinc el sucre baix em puc marejar, si em passa això haurieu d’avisar al mestre i donar-me sucre rapidament com pot ser un suc, una bosseta de sucre,sucre amb aigua, o un caramel.
Tot va començar el 29 de febrer de 2008, al sortir de l’escola la meva mare em va portar a l’hospital, allà em van dir que era diabetica (a mi s’em va caure el mon a sobre) uns minuts despres estava a la u.c.i (Unitat de Cures intensives) endollada a un munt de maquines. Desprès d’estar un dia a la u.c.i em van pujar a una habitació, cada dos per tres entraven les enfermeres a punxar-me.
Allà al hospital m’aburria molt, sort que tenia una llibreta a la que dibuixava per matar el temps, també anava a passejar pels jardins del voltant de l’hospital.
Però sempre he de portar a una bosseta un suc o algo de sucre ràpid, i una maquineta per mesurar el sucre per si tinc una baixada de sucre.
Aquest ha estat el sensacional debut de l’Elena Prado, amb allò que haurà d’aprendre a conviure, la diabetis, si voleu saber més podeu dirigir-vos a ella, sense cap problema us donarà la informació que voldreu saber!!!!!
Gràcies a tothom!!!!
odepaula80
